La meva opinió es que els infants de menys de tres anys
si que posseeixen la capacitat d’interactuar amb els altres infants de manera
que també saben adonar-se’n quan una persona ho està passant malament i tenir
la capacitat de fer-la sentir millor, com ho he pogut llegir en les petites històries
d’aquest text sobre nens d’educació infantil.
A més, penso que per tal de que el mestre o la mestra
pugui conèixer millor als infants i la seva pròpia manera de fer dins l’aula,
ha de fer un treball d’observació, transcripció de les diverses situacions
sorgides durant el dia a dia i reflexionar-hi per tal de poder millorar com a
docent i així aconseguir veure aquesta autèntica interacció que sorgeix entre
els infants petits.
Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció llegint el
text, es que sempre hem de deixar que els infants solucionin els conflictes per
ells mateixos, de tal manera que tinguin l’oportunitat de créixer i madurar a
través de les seves pròpies experiències, tant si són bones com “dolentes”.
Encara que també he pogut llegir que si fa falta el mestre pot intervenir, però
sempre tenint en compte a tots els infants, és a dir, no ha de fer de jutge
sinó més bé ha de saber trobar un futur que resulti satisfactori per a tots els
alumnes.
Per acabar, un aspecte molt important que m’agradaria
destacar del text és que el mestre ha de saber posar les paraules adequades a
totes les accions i als sentiments dels seus alumnes, perquè encara no tenen el
vocabulari desenvolupat, i d’aquesta manera els infants podran reconèixer i
reflexionar sobre les seves pròpies accions i les dels altres, a més de
començar a comprendre que tot es pot expressar a través de les paraules. I
destacar també, que l’evolució dels nens depèn molt de tot allò que els envolti
durant els primers anys, i per aquest motiu els adults em d’ajudar-los a
conèixer tot el que els envolta, és a dir, em de guiar-los per tal de que es
relacionin amb el seu món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario