1.- ÉS AUTÒNOM EN L’APRENENTATGE
Durant aquest semestre he tingut que realitzar molta
feina autònomament degut que les entrades de blog les havia de fer a casa i
havia de buscar informació, a més dels apunts de classe, a internet i a llibres
per crear el documental sobre l’experimentació i exploració.
A més a través de moltes de les entrades de blog sobretot
les que havia de contar la meva experiència i els meus pensaments sobre
l’assignatura i en general, sobre la professió de mestre, he tingut que
reflexionar molt i plasmar les meves idees i pensaments a cada una de les
entrades que he escrit.
Al principi del semestre vaig estar mirant alguns dels
blogs de les meves companyes d’Eivissa però moltes d’elles encara no tenien
quasi res escrit, així que ja no en vaig mirar més, excepte el dia que la
nostra professora Carme, ens va suggerir que li donéssim una ullada a un dels
blogs d’una de les estudiants que estaven fent les pràctiques per tal
d’enriquir-nos amb tot el que ella plasmava al seu blog personal.
La veritat és que aquest semestre degut que tenia les practiques
de 0-3 convalidades perquè les vaig fer fa tres anys al Cicle formatiu de grau
superior, les meves entrades de blog les he fet reflexionant a vegades sobre
les pràctiques que vaig realitzar i sobre l’experiència que tinc de fer feina
amb infants a algunes escoletes de l’illa, on realment, degut que són privades,
la tòria que nosaltres hem i estam estudiant no es du a la pràctica, perquè
moltes d’aquestes només miren en satisfer les necessitats dels pares i no dels
mateixos infants.
2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D’APRENENTATGE
En una de les primeres
entrades del meu blog, vaig haver de fer la tasca de conèixer quines eren les
competències que hauria de tenir un “bon” mestre i quines creia que ja tenia o
que em faltaven per aconseguir a mi. Aquesta entrada em va servir molt per
reflexionar, perquè jo penso sincerament que moltes de les competències ja les
posseeixo però el que de veritat em fa falta és portar-les a la pràctica amb
els infants.
Voldria comentar que durant
el temps que vaig estar fent pràctiques i els mesos que he estat fent feina a
algunes escoletes privades, m’han servit per adonar-me’n de que aquestes no
tenen en compte quasi les necessitats d’exploració i desenvolupament dels
infants, perquè consideren més important satisfer les seves necessitats fisiològiques. Jo
he pogut comprovar com moltes de les activitats que se’ls proposen als infants
no estan mica adaptades a la seva edat i les acaben fent les mateixes
educadores, per tal que els pares dels nens pensin que ho han fet els seus fills.
I tot això m’ha fet donar-me compte de que els infants haurien de ser la part
essencial perquè estem parlant de la seva educació, del seu desenvolupament, i
per això hauríem de d’escoltar-los i potenciar les seves capacitats al màxim.
En general, a moltes de les
entrades que he escrit, crec que he plasmat alguns aspectes que no m’agradaria
arribar a fer mai, degut que seria negatiu per als nens , com pot ser creuar la
meva línia vermella, però que també vull dir que a vegades ho fem sense pensar,
encara que sabem que ho hem d’evitar. I també he parlat de que el que penso que
necessito per millorar és aprendre de la pràctica perquè des de el meu punt de vista aquesta és la manera
més adequada d’entendre les coses.
A l’actualitat tinc algunes
preguntes perquè crec que en aquests estudis hi ha molta teoria però el que
penso que ens fa falta és molta més pràctica de la que tenim, degut que no ens
estem preparant per treballar amb diners o amb papers, sinó que ho fem per
ajudar a desenvolupar-se a persones que seran el nostre futur, i que per això
ho hem de fer el millor possible. I tinc molt clar que en aquesta professió la
formació no s’acaba mai perquè la societat canvia contínuament i les
necessitats de les persones també.
Des de el meu punt de vista
penso que no he recollit gaire bé quasi ningun dels meus dubtes i dilemes en el
que es refereix al treball dins l’aula, be, si que n’he plasmat alguns dins de
l’entrada on havia de reflexionar sobre l’educació a l’actualitat , on vaig
reflexionar sobre els interessos generalitzats de les escoletes, i que moltes
d’aquestes no pensen en el que realment volen aprendre els infants.
Durant tot el semestre he
hagut d’argumentar la majoria de les meves entrades degut que havia d’explicar
molts aspectes importants a destacar dins de cada una d’elles. A més, també he
tingut que reflexionar sobre els meus propis errors i cercar maneres de millorar
en la meva actuació professional, com per exemple en l’entrada on parlo de que
vaig traspassar la línia vermella que vaig esmentar al principi que no
m’agradaria mai traspassar, però d’aquesta manera s’aprèn, reflexionant i
prenent consciencia de tot el que un mateix fa.
3.- ANALITZA I REFLEXIONA
SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL
Degut que ja faig fer les
pràctiques fa uns anys no he pogut observar molts dels aspectes que hem estat
treballant, però si que ho vaig poder veure quan les vaig realitzar
i durant els mesos que he fet feina a escoletes, encara que no he plasmat
gaires coses, degut que les experiències no tenien molt a veure amb la pràctica
que nosaltres estem estudiant ara mateix, sinó que la metodologia és més
“tradicional”, és a dir, si que puc dir que feien activitats d’exploració i
experimentació però el més important era cobrir les necessitats fisiològiques de
tots els infants.
Durant aquest semestre que
he tingut que anar a fer feina alguns dies a una escoleta i ha sigut aquí on m'he adonat del
que de veritat tenen en compte moltes de les escoletes, i és el que he
comentat abans, les necessitats fisiològiques, i això m’ha fet reflexionar i
fer-me preguntes a mi mateixa de perquè no ho fan “bé”, és a dir, perquè no
tenen en compte els ritmes i les necessitats de desenvolupament dels infants.
4.-
ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE ELS PROCESSOS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
En diverses entrades sobretot les que he plasmat les
xerrades dels diferents mestres que han vingut a visitar-nos, he intentat
esclarir el perquè duen a terme les pràctiques educatives que ells comenten,
fent una reflexió dels aspectes bons i no tan bons de la mateixa pràctica.
A més, a un dels seminaris vam realitzar un llistat de
bones pràctiques, de les quals moltes d’elles les haurien de complir les
escoles per tal d’oferir als infants la millor educació per a poder-se
desenvolupar de la manera més positiva possible.
I també he pogut fer algunes hipòtesis de perquè els
mestres tenen por als canvis per innovar les seves escoles, és a dir, per
innovar en l’educació dels infants. Perquè en realitat, sabem que hi pot haver
molts factors que obstaculitzin els canvis però penso que el més important per
tal d’innovar es que els mestres n’estiguin convençuts i que tinguin molta
força de voluntat per tal de dur-los a terme fins que funcionin.
Finalment, m’agradaria dir
que la meva opinió es que he adquirit moltes de les competències que em
demanava l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa d’aquest tercer any de
carrera, i que estic molt contenta d’haver reflexionat tant sobre la meva
futura professió i de les meves experiències passades, degut que he pogut
donar-me compte de de que els mestres haurien de veure l’educació des d’una
perspectiva totalment centrada en els interessos i les necessitats dels
infants, i tenint com a únic objectiu que aquests nens tinguessin l’oportunitat
de poder-se desenvolupar d’una manera integral.
