La mestra d’aquest blog (http://juanimaestrainfantil.blogspot.com.es/) té com fonaments teòrics els de l’escola tradicional, on
tots els infants són sers passius, els que tenen el saber són els mestres i on
la finalitat última dels alumnes és la de retenir i repetir informació, sense
saber el seu significat ni valor per a la vida. És a dir, té una concepció dels
infants de persones que no tenen la capacitat de decidir que es el que volen
fer en cada moment, degut que totes les creacions que aquesta mestra ha penjat
a l’entrada són iguals, no hi ha diferencies entre unes i altres. Penso que la
majoria de vegades voler que tots els infants de la nostra aula facin el mateix
al mateix temps, és absurd, perquè com ja sabem cada infant té la seva pròpia
personalitat, i per això les seves pròpies característiques. Les quals, fan que
sigui impossible que tots ells acabin al mateix temps la tasca i que a més
realitzin el mateix, sense tenir l’oportunitat de poder deixar lliure la seva
imaginació i poder fer el que de veritat senten en aquell moment concret.
Aquesta mestra planteja una sèrie d’activitat que
sobretot són pintar una sèrie de fitxes on hi ha el dibuix ja fet. Amb això els
infants no deixen volar la seva imaginació, sinó que només es limiten a no
sortir-se de la línia. A través d’aquest tipus d’activitats la mestra reflexa
que no té cap interès en que els infants imaginin i facin servir la seva
creativitat per crear un dibuix propi i amb sentiments. Quan la mestra els hi
ofereix aquest dibuixos impresos, els infants creuen que aquests són millors
que els propis, però això es degut a que aquests són perfectes perquè estan
creats per màquines i no per persones com ho són ells, i per aquest motiu no
transmeten cap tipus de sentiment ni emoció.
La meva opinió es que els infants han de tenir
l’oportunitat de poder expressar-se, sigui de la manera que sigui, encara que
sempre han de tenir uns límits. Han de poder experimentar amb tot el seu cos
per tal de conèixer tot el que els envolta. Tot el material o activitats que
restringeixin aquest descobriment de la seva realitat, no els fa cap bé per a
les seves idees, degut que les experiències que els hi ofereixen són de coses
perfectes, les qual no existeixen, i això fa que pensin que les coses que creen
ells no són vàlides, sent un greu erros degut que SEMPRE són millors les
creacions fetes amb sentiment i amb la intenció de conèixer-se a ells mateixos
i al món que els envolta. Penso que les mestres han de tenir més en compte als
infants i no tant les seves produccions.
Per exemple una activitat que substituiria a la fitxa per
pintar de l’estiu, seria realitzar una sortida a la platja amb tots els infants
per tal de fer-los veure que ja fa calor, ja podem dur roba més fresca, ens
podem banyar, jugar amb la sorra, ... o també, si no es poguessin realitzar
sortides a l’exterior, es podria fer una activitat dins l’aula, demanant la
col·laboració de les famílies per a que duguessin objectes que els recordin a
l’estiu, com poden ser unes ulleres de bussejar, una pilota, una pala i un poal
per jugar amb la sorra, ... i les mestres recrearien a l’aula o al pati una
platja, amb una zona de sorra, una amb una piscina recreant l’aigua del mar,
petxines i pedretes a la sorra..., per tal que els infants poguessin
experimentar amb tot el que té a veure amb l’estiu i la calor. I dins de cada
una d’aquestes activitats, tant de la sortida com la de la recreació de la
platja a l’escola, les mestres podrien preparar diverses activitats per tal que
els infants experimentessin amb diferents materials (cubs de gel de diferents
colores, perquè pintin sobre un paper continu, fent un mural o fer unes brotxetes
de fruites i xocolata, etc...)
I una altra activitat que substituiria a que tots els
infants facin el mateix dibuix, seria donar-los una idea principal i que
després ells poguessin dibuixar el que ells vulguin en aquell moment, amb cap
tipus de presa. Un exemple seria el de fer aquest dibuix després de l’excursió
a la platja o en acabar qualsevol activitats relacionada amb l’estiu, dient-los
que dibuixin el que hem estat fent. I d’aquesta manera la mestra aconsegueix
que els nens reflexionin sobre tot el que han estat fent i cada infant pot
dibuixar, és a dir expressar, el que de veritat sent en aquell moment, fent
així que tots els dibuixos siguin diferents.
Com a conclusió, voldria explicar perquè he decidit triar
aquest blog tan tradicional. Penso que es molt enriquidor llegir alguns
d’aquest blogs perquè fan que et donis compte del que MAI has de fer dins d’una
aula, degut que els resultats a curt termini serien bons, però a llarg termini
s’ha demostrat que aquesta metodologia tradicional no afavoreix, per res, la
capacitat de raonament de les persones, degut que les fa passar a totes per el
mateix embut, sense tenir en compte les seves pròpies característiques.
