ANÀLISI DEL BLOG D’UNA MESTRA

 La mestra d’aquest blog (http://juanimaestrainfantil.blogspot.com.es/) té com fonaments teòrics els de l’escola tradicional, on tots els infants són sers passius, els que tenen el saber són els mestres i on la finalitat última dels alumnes és la de retenir i repetir informació, sense saber el seu significat ni valor per a la vida. És a dir, té una concepció dels infants de persones que no tenen la capacitat de decidir que es el que volen fer en cada moment, degut que totes les creacions que aquesta mestra ha penjat a l’entrada són iguals, no hi ha diferencies entre unes i altres. Penso que la majoria de vegades voler que tots els infants de la nostra aula facin el mateix al mateix temps, és absurd, perquè com ja sabem cada infant té la seva pròpia personalitat, i per això les seves pròpies característiques. Les quals, fan que sigui impossible que tots ells acabin al mateix temps la tasca i que a més realitzin el mateix, sense tenir l’oportunitat de poder deixar lliure la seva imaginació i poder fer el que de veritat senten en aquell moment concret.

Aquesta mestra planteja una sèrie d’activitat que sobretot són pintar una sèrie de fitxes on hi ha el dibuix ja fet. Amb això els infants no deixen volar la seva imaginació, sinó que només es limiten a no sortir-se de la línia. A través d’aquest tipus d’activitats la mestra reflexa que no té cap interès en que els infants imaginin i facin servir la seva creativitat per crear un dibuix propi i amb sentiments. Quan la mestra els hi ofereix aquest dibuixos impresos, els infants creuen que aquests són millors que els propis, però això es degut a que aquests són perfectes perquè estan creats per màquines i no per persones com ho són ells, i per aquest motiu no transmeten cap tipus de sentiment ni emoció.

La meva opinió es que els infants han de tenir l’oportunitat de poder expressar-se, sigui de la manera que sigui, encara que sempre han de tenir uns límits. Han de poder experimentar amb tot el seu cos per tal de conèixer tot el que els envolta. Tot el material o activitats que restringeixin aquest descobriment de la seva realitat, no els fa cap bé per a les seves idees, degut que les experiències que els hi ofereixen són de coses perfectes, les qual no existeixen, i això fa que pensin que les coses que creen ells no són vàlides, sent un greu erros degut que SEMPRE són millors les creacions fetes amb sentiment i amb la intenció de conèixer-se a ells mateixos i al món que els envolta. Penso que les mestres han de tenir més en compte als infants i no tant les seves produccions.

Per exemple una activitat que substituiria a la fitxa per pintar de l’estiu, seria realitzar una sortida a la platja amb tots els infants per tal de fer-los veure que ja fa calor, ja podem dur roba més fresca, ens podem banyar, jugar amb la sorra, ... o també, si no es poguessin realitzar sortides a l’exterior, es podria fer una activitat dins l’aula, demanant la col·laboració de les famílies per a que duguessin objectes que els recordin a l’estiu, com poden ser unes ulleres de bussejar, una pilota, una pala i un poal per jugar amb la sorra, ... i les mestres recrearien a l’aula o al pati una platja, amb una zona de sorra, una amb una piscina recreant l’aigua del mar, petxines i pedretes a la sorra..., per tal que els infants poguessin experimentar amb tot el que té a veure amb l’estiu i la calor. I dins de cada una d’aquestes activitats, tant de la sortida com la de la recreació de la platja a l’escola, les mestres podrien preparar diverses activitats per tal que els infants experimentessin amb diferents materials (cubs de gel de diferents colores, perquè pintin sobre un paper continu, fent un mural o fer unes brotxetes de fruites i xocolata, etc...)

I una altra activitat que substituiria a que tots els infants facin el mateix dibuix, seria donar-los una idea principal i que després ells poguessin dibuixar el que ells vulguin en aquell moment, amb cap tipus de presa. Un exemple seria el de fer aquest dibuix després de l’excursió a la platja o en acabar qualsevol activitats relacionada amb l’estiu, dient-los que dibuixin el que hem estat fent. I d’aquesta manera la mestra aconsegueix que els nens reflexionin sobre tot el que han estat fent i cada infant pot dibuixar, és a dir expressar, el que de veritat sent en aquell moment, fent així que tots els dibuixos siguin diferents.

Com a conclusió, voldria explicar perquè he decidit triar aquest blog tan tradicional. Penso que es molt enriquidor llegir alguns d’aquest blogs perquè fan que et donis compte del que MAI has de fer dins d’una aula, degut que els resultats a curt termini serien bons, però a llarg termini s’ha demostrat que aquesta metodologia tradicional no afavoreix, per res, la capacitat de raonament de les persones, degut que les fa passar a totes per el mateix embut, sense tenir en compte les seves pròpies característiques.