XERRADA MERCÈ ADROVER

Des de que va començar a fer feina al sector de l’educació, que es per el que ella va estudiar, sempre havia intentat dur a terme projectes, o el que ella creia que eren projectes. Però, amb l’experiència que ha anat adquirint durant els anys se n’ha adonat que el que ella intentava fer no eren del tot projectes, perquè no acabaven de tenir com a punt de partida els interessos dels infants, sinó que eren els temes que ella pensaven que eren interessants per als alumnes.
 

Es va adonar de que per poder dur a terme un projecte que els interesses als infants i que ells mateixos tinguessin l’oportunitat de descobrir i conèixer coses del món en el que viuen, sempre amb el suport de l’adult de referencia, havia d’escoltar-los i observar-los, degut que des d’aquí ha de partir tot el que té a veure amb la seva educació.

Aquesta mestra planteja els seus projectes de la manera més comú, és a dir, a qualsevol moment pot sorgir una pregunta que els interessi resoldre als mateixos infants, encara que com deia ella hi ha preguntes que es poden contestar en només un dia degut que són preguntes que es poden respondre sortint de classe i observant, o simplement fer aquesta pregunta a algun adult. Però n’hi ha d’altres que per tal d’arribar a una vertadera “conclusió”, hauran de buscar informació, investigar, pensar, reflexionar, conversar, etc.

I després d’haver arribat a la resposta, si es que n’hi havia una concreta, perquè també pot ser que quedi la pregunta oberta i s’hagin de fer altres preguntes per tal de respondre-la. Ella feia una recapitulació del que s’havia descobert i del que els faltava encara per descobrir. Aquesta els oferia als infants diverses opcions per tal de fer aquest resum del que s’ha fet durant el procés i a on s’ha arribat, encara que després els alumnes en proposaven unes altres (murals amb fotografies, línies de temps amb dibuixos i fotografies, exposició dels descobriments o experiments realitzats als familiars, escriuen les preguntes noves que han sorgit, dibuixen el que han viscut ...).

També ens va comentar, que a ella li funciona molt bé transcriure tot el que diuen els alumnes durant les classes, degut que a través d’aquestes conversacions poden sorgir temes que de veritat els interessa investigar durant el següent projecte que realitzin, i ella mateixa amb l’ajuda d’aquestes transcripcions pot anar guiant-los perquè escullin preguntes que els faci reflexionar sobre temes que els envolten, és a dir de la vida real.

Alguns dels temes sobre els que ella i els seus alumnes varen investigar varen ser: La por, encara que va sorgit degut que varen començar a investigar sobre els núvols i varen acabar per tenir interès en aquest tema. També can investigar sobre el cor humà, degut que una de les seves alumnes va dibuixar un cor a la pissarra i a tots els altres nens els va cridar l’atenció de perquè es dibuixava el cor així si en realitat no era d’aquella forma.

Com a conclusió, em vaig donar compte de que tots necessitem la pràctica per tal de donar-nos compte de quina és la millor forma de fer les coses, degut que aquesta mestra va haver d’equivocar-se moltes vegades abans de tenir clar el que de veritat volia fer dins la seva aula.

També m’agradaria dir que na Mercè Adrover va propiciar que la seva feina tingués la finalitat principal de satisfer la curiositat dels seus alumnes, degut que va aprendre a ser una mestra que escoltava als infants, que els motivava per aprendre, que els hi donava les eines que necessitaven, però el més important es que veia als seus alumnes com persones que tenien unes capacitats immenses per pensar i així aprendre per ells mateixos.

“L’essencial és que l’infant descobreixi les coses per ell mateix. Tot el que obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un saber molt diferent d’aquell que aconsegueix quan se li donen les respostes”  Emmi Pikler