PRÀCTIQUES A CENTRE INFANTIL (NENS: 3 A 6 ANYS)

Aquestes pràctiques les duré a terme l’any que ve, a quart curs, concretament al segon semestre, per tal de finalitzar la carrera amb la millor energia.

El que ja tinc entès, és que l’elecció del lloc de pràctiques depèn de les teves notes, però també crec que s’hauria de tenir en compte la nostra opinió i sobretot les nostres necessitats. 

L’escoleta en la que m’agradaria fer aquestes pràctiques, seria una escoleta que respectés, principalment, les necessitats i els interessos dels nens, però sobretot que tingues en compte que són persones que necessiten un guia per tal de focalitzar els seus aprenentatges i descobriments, amb la finalitat de que tots aquests, siguin significatius per a cada un d'ells . A més, també hauria de procurar que els infants poguessin interactuar amb la naturalesa, amb els animals, en definitiva amb tot el seu entorn, per tal d’explorar i descobrir-lo, però sempre d’una manera segura, tant per ells mateixos com per al seu voltant.

Un altre aspecte que considero que hauria de tenir una escoleta és el de que tots els infants, independentment de la seva edat poguessin estar junts en diversos moments del dia, amb la finalitat de que aprenguin a relacionar-se de diferents maneres i amb persones distintes.

I en quan als recursos, l’escoleta no faria falta que tingués molt de recursos materials “artificials”, és a dir joguines de plàstic, contes amb il·lustracions estereotipades, etc. Sinó que des de el meu punt de vista, penso que són més enriquidors els materials naturals i quotidians per tal de desenvolupar les activitats que es realitzen dins l’aula. 

Per acabar, comentar que seria interesant que l’escola treballes a través de l’experimentació, la reflexió, la comunicació i l’observació per arribar al coneixement i a la comprensió del que realment ens interessa del nostre voltant. A més de tenir molt clar, que els mestres i el personal de l’escola han d’estar molt coordinats per dur a terme una bona feina d’equip i fer que els infants es desenvolupin en un ambient coherent i segur.

TEMES EDUCATIUS

Des de el meu punt de vista, penso que actualment els pares encara tenen “la necessitat” de que els seus fills aprenguin MOLT (és a dir molta quantitat de coses) però del que no es donen compte es que no importa tant la quantitat sinó la qualitat d’aquests coneixements que tinguin els seus fills. Per exemple: un nen de cinc anys pot saber contar fins al 100, però tots els docents sabem que no té cap idea de què vol dir la quantitat cent, això ve donat perquè el nen sa memoritzat la seqüència, un aspecte enriquidor degut que ha treballat la memòria, però el nen no entén que vol dir la quantitat 100, degut que encara no l’ha treballat dins l’aula perquè a infantil només es treballa fins la quantitat 9, i sempre a través de la vivència, una metodologia mitjançant la qual els nens comprenen a través del seu propi cos (tots els sentits) i de la seva pròpia experiència.

Un altre aspecte que preocupa sobretot a les famílies, es que encara hi ha professionals que no tenen la formació adequada per dur a terme la feina dins d’una aula d’infantil. Això sorprèn, degut a l’any en el que ens trobem, però puc dir que a l’actualitat encara hi ha “educadores” que no tenen cap tipus de formació ni coneixement sobre la metodologia a seguir en cada una de les etapes, ni tampoc tenen idea de les etapes evolutives per les que passen els infants en aquestes edats primerenques, però en canvi segueixen duent a terme la seva feina, només tenint com a formació la pràctica dins les aules.

Les famílies també estan preocupades perquè degut que l’etapa d’educació infantil no es obligatòria al nostre país, hi ha molt poques escoletes infantils públiques, quasi totes són concertades o privades. Aquest aspecte fa que hi hagi poques places a les escoles públiques i que les famílies que necessiten, a causa de la feina, o només volen que els seus fills acudeixen des de primeres edats a l’escola, hagin de fer un esforç econòmic per tal de poder dur els seus fills a les privades (o concertades), encara que puc dir que la majoria d’ells prefereixen deixar els nens a casa dels avis perquè els hi suposa menys despesa. I per aquests motius, penso que hi hauria d’haver més places públiques per a tots els infants del territori, degut que moltes persones no tenen els recursos suficients per apuntar al seus fills a una escoleta privada que pot costar entre 400 o 500 euros al mes, més i menys, depenent de l’escoleta que sigui.

La societat encara avui dia no s’ha adonat que l’etapa d’educació infantil és més que cuidar i guardar als infants mentre els seus pares fan feina o se’n van de compres. L’educació infantil pretén que els infants creixin com a persones que són, amb l’ajuda de la mestra que els guiarà en els seus descobriments i aprenentatges. Mitjançant totes les activitats proposades o espontànies dels nens, aquests tindran l’oportunitat de conèixer-se i comprendre’s a ells mateixos, a més de tot el que els envolta. 

A mi, com a futura mestra, el que m’interessa d’aquesta etapa és aprendre cóm involucrar a les famílies en el treball que es du a terme dins l’escola, degut que penso que els pares dels infants són el millor suport tan per a mestres com per als mateixos nens, perquè són les persones que més bé coneixen als seus fills i a més, per als infants, són les persones més importants que hi ha al món. I per tot això, han de trobar-se dins l’escola el més sovint possible, acompanyant als nens a alguna excursió, fent activitats, ajudant al mestre a preparar alguna proposta, donant al seva opinió sobre la metodologia o les activitats que es realitzen dins l’escola, etc...

Per a mi són la base per a que els infants es sentin segurs dins l’escola i agafin confiança a l’hora d’explorar i aprendre el seu entorn. Però, el que també m’agradaria destacar és que la participació dels pares dins l’escola pot ser positiva però sempre s’ha de tenir en compte, sobretot la mestra, es que ha de saber posar límits degut que els infants han d’entendre que l’escola és un espai diferent del de la seva casa, i que encara que els seus pares hi poden venir quan els necessiten hi haurà vegades que el millor serà que no intervinguin, degut que no pot ser del tot bo per al desenvolupament dels alumnes.

MESTRE IDEAL

Un mestre ideal és aquell que coneix però sobretot el que és afecuós amb els seus alumnes, amb la finalitat de fer-los sentir que formen part d’aquest món i poder adaptar les propostes educatives a les seves necessitats, tant les evolutives com les que poden tenir en un moment o dia determinat. I per aconseguir això, el docent ha de procurar tenir una bona comunicació amb tots els infants i amb les seves respectives famílies, a més de fer diverses observacions diàries dins la classe amb l’objectiu de conèixer-los millor, tant en grup com individualment, la qual cosa farà que els nens es sentin més segurs dins l’aula, i a l’escola en general. 

El mestre d’infantil ha de saber organitzar-se i planificar-se per tal de ser conscient en tot moment què vol dur a terme aquell dia a l’aula, què pretén que els infants experimentin, on es durà a terme la sessió i quins materials hi són necessaris. Aquesta bona organització de les tasques que es duran a terme dins l’aula farà que el mestre pugui tenir moments per observar i reflexionar sobre la seva tasca, sobre cóm és l’evolució de cada un dels infants, sempre tenint en compte les seves individualitats, i també l’ajudarà a observar els aspectes que cal millorar o canviar.

Però dos dels aspectes que considero més importants que hauria de tenir un docent que treballa amb infants d’Educació Infantil, són els de procurar motivar als seus alumnes en tots els moments que consideri necessaris, per tal d’afavorir que els nens confiïn en ells mateixos i no parin de tenir curiositat per explorar i comprendre tot el que els envolta, aspectes que faran que aprenguin a descobrir i desenvolupar-se per ells mateixos. 

El mestre també hauria de realitzar una bona avaluació de cada un dels nens, per tal d’afavorir el seu desenvolupament global. És a dir, durà a terme una avaluació continua, tenint en compte quines capacitats té el nen al començament del curs, quina evolució segueix durant aquests i amb quines competències l’acaba. 

I perquè un mestre pugui dur a terme totes aquestes tasques de la manera més adequada també ha de tenir una bona base de coneixements sobre tota l’etapa d’Educació Infantil, els quals s’aprenen a través dels estudis que estic realitzant a l’actualitat, però sobretot a través de la pràctica a la vida real.

Com a estudiant de Magisteri d’Educació Infantil que sóc, penso que per a semblar-me al meu mestre ideal el més important que em manca és la pràctica, degut que només he tingut l’oportunitat de posar en pràctica els meus coneixements en poques ocasions, és a dir, durant el període de practiques i els mesos que he treballat en algunes escoletes com educadora infantil. Perquè durant el treball real a una escoleta, et dones compte que la teoria esta molt bé però quan et trobes davant una classe d’infants et sents molt insegura, encara que he de dir que amb l’ajuda de les companyes de feina i amb els mateixos alumnes, acabes sentint-te capaç de realitzar un bon treball. 

I a través d’aquesta practica, que aniré adquirint al llarg de tota la meva carrera professional, podré guiar als nens per el camí del coneixement, de la vida, sempre tenint en compte les seves individualitats, amb la finalitat de que comprenguin molts aspectes que els interessen i aconseguir que siguin unes persones amb idees pròpies i tinguin facilitat a l’hora d’expressar-se.

A continuació, penjo un video que he trobat, penso que fa reflexionar sobre el paper tan important que tenim com a mestres...

ACTIVITATS A CLASSE

Durant la primera sessió de l’assignatura la docent ens va proposar que ens identifiquéssim amb un dels ninots d’aquesta imatge:

Primer ens havíem d’identificar amb un d’ells segons quina sigui la nostra actitud a l’actualitat, i després identificar el ninot que millor reflecteixi la nostra actitud futura, per exemple en acabar els estudis.

Jo crec que ara mateix m’identifico amb el ninot número nou, degut que estic interioritzant el que em van aportant totes les assignatures de la universitat i a la vegada, estic intentant crear un camí propi per el que poder seguir caminant i avançant cap a uns aprenentatges més significatius, per tal de dur a terme la meva professió de la millor manera possible.

I amb el ninot que m’agradaria identificar-me en un futur, seria el número onze, perquè penso que reflecteix molt bé unes de les capacitats més importants que ha de tenir una mestra d’educació infantil i aquestes són:  la de la creativitat i la imaginació, a través de les quals la mestra compren als seus alumnes i pot atendre´ls amb l’objectiu de que aquests nens tinguin l’oportunitat de ser ells mateixos, tant dins l’aula com fora d’ella.

Encara que penso que també em podria identificar amb el mateix ninot d’abans, és a dir el número nou, degut que com a mestra que serè en un futur, esper proper, penso que l’acció del ninot es veure que esta passant al seu voltant i guiar el vaixell per tal de no xocar, i això es pot traspassar a l’aula d’infantil degut a que com a mestra jo em planificaré per tal d’aconseguir una sèrie d’objectius i poder guiar als meus alumnes cap l’aprenentatge, d’ells mateixos i del que els envolta. Però també veure com creixen, com es desenvolupen i els deixaré que facin, que pensin, que decideixin, etc. per ells mateixos, per tal que se sentin part del món en el que viuen.

Més tard, la docent ens va proposar pensar en quin serà el nostre principal compromís que tindrem com a mestres, i a mi el primer que em va venir al cap va ser el de respectar els ritmes i les individualitats del nens. Un aspecte que considero molt important, i que en moltes escoles no es té gaire en compte, per tal que els alumnes es sentin bé amb ells mateixos i amb tot allò que els envolta, i així poder-se desenvolupar i aprendre. Tenir en compte a cada un dels alumnes que hi ha dins l’aula farà que es creï un ambient més acollidor i de més confiança entre tots els que formen la classe, a més d’afavorir l’autoestima dels nens i la seva relació amb el seu entorn, que provocarà que l’infant tingui més ganes de fer coses noves, d’aprendre, d’explorar, de descobrir, és a dir tindrà més ganes de viure.

I per una altra banda, la docent també ens va proposar que diguéssim un aspecte que tindríem molt en compte dins la nostra aula, per tal de no dur-lo a terme mai. I en aquest cas, jo vaig pensar en l’aspecte de no comparar als alumnes, perquè això afavoriria a que els nens no estiguessin mai contents amb els seus propis avenços i no tinguessin confiança amb les seves pròpies habilitats, a més de provocar que molts d’ells tinguessin una autoestima baixa o molt baixa, i no estiguessin motivats per descobrir tot el món que els envolta.