Durant la primera sessió de l’assignatura la docent ens va proposar que ens
identifiquéssim amb un dels ninots d’aquesta imatge:
Primer ens havíem d’identificar amb un d’ells segons quina sigui la nostra
actitud a l’actualitat, i després identificar el ninot que millor reflecteixi
la nostra actitud futura, per exemple en acabar els estudis.
Jo crec que ara mateix m’identifico amb el ninot número nou, degut que
estic interioritzant el que em van aportant totes les assignatures de la
universitat i a la vegada, estic intentant crear un camí propi per el que poder
seguir caminant i avançant cap a uns aprenentatges més significatius, per tal
de dur a terme la meva professió de la millor manera possible.
I amb el ninot que m’agradaria identificar-me en un futur, seria el número
onze, perquè penso que reflecteix molt bé unes de les capacitats més importants
que ha de tenir una mestra d’educació infantil i aquestes són: la de la creativitat i la imaginació, a través
de les quals la mestra compren als seus alumnes i pot atendre´ls amb l’objectiu
de que aquests nens tinguin l’oportunitat de ser ells mateixos, tant dins
l’aula com fora d’ella.
Encara que penso que també em podria identificar amb el mateix ninot
d’abans, és a dir el número nou, degut que com a mestra que serè en un futur,
esper proper, penso que l’acció del ninot es veure que esta passant al seu
voltant i guiar el vaixell per tal de no xocar, i això es pot traspassar a
l’aula d’infantil degut a que com a mestra jo em planificaré per tal
d’aconseguir una sèrie d’objectius i poder guiar als meus alumnes cap
l’aprenentatge, d’ells mateixos i del que els envolta. Però també veure com
creixen, com es desenvolupen i els deixaré que facin, que pensin, que
decideixin, etc. per ells mateixos, per tal que se sentin part del món en el
que viuen.
Més tard, la docent ens va proposar pensar en quin serà el nostre principal
compromís que tindrem com a mestres, i a mi el primer que em va venir al cap va
ser el de respectar els ritmes i les individualitats del nens. Un aspecte que
considero molt important, i que en moltes escoles no es té gaire en compte, per
tal que els alumnes es sentin bé amb ells mateixos i amb tot allò que els
envolta, i així poder-se desenvolupar i aprendre. Tenir en compte a cada un
dels alumnes que hi ha dins l’aula farà que es creï un ambient més acollidor i
de més confiança entre tots els que formen la classe, a més d’afavorir
l’autoestima dels nens i la seva relació amb el seu entorn, que provocarà que
l’infant tingui més ganes de fer coses noves, d’aprendre, d’explorar, de
descobrir, és a dir tindrà més ganes de viure.
I per una altra banda, la docent també ens va proposar que diguéssim un
aspecte que tindríem molt en compte dins la nostra aula, per tal de no dur-lo a
terme mai. I en aquest cas, jo vaig pensar en l’aspecte de no comparar als
alumnes, perquè això afavoriria a que els nens no estiguessin mai contents amb
els seus propis avenços i no tinguessin confiança amb les seves pròpies
habilitats, a més de provocar que molts d’ells tinguessin una autoestima baixa
o molt baixa, i no estiguessin motivats per descobrir tot el món que els
envolta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario