TEMES EDUCATIUS

Des de el meu punt de vista, penso que actualment els pares encara tenen “la necessitat” de que els seus fills aprenguin MOLT (és a dir molta quantitat de coses) però del que no es donen compte es que no importa tant la quantitat sinó la qualitat d’aquests coneixements que tinguin els seus fills. Per exemple: un nen de cinc anys pot saber contar fins al 100, però tots els docents sabem que no té cap idea de què vol dir la quantitat cent, això ve donat perquè el nen sa memoritzat la seqüència, un aspecte enriquidor degut que ha treballat la memòria, però el nen no entén que vol dir la quantitat 100, degut que encara no l’ha treballat dins l’aula perquè a infantil només es treballa fins la quantitat 9, i sempre a través de la vivència, una metodologia mitjançant la qual els nens comprenen a través del seu propi cos (tots els sentits) i de la seva pròpia experiència.

Un altre aspecte que preocupa sobretot a les famílies, es que encara hi ha professionals que no tenen la formació adequada per dur a terme la feina dins d’una aula d’infantil. Això sorprèn, degut a l’any en el que ens trobem, però puc dir que a l’actualitat encara hi ha “educadores” que no tenen cap tipus de formació ni coneixement sobre la metodologia a seguir en cada una de les etapes, ni tampoc tenen idea de les etapes evolutives per les que passen els infants en aquestes edats primerenques, però en canvi segueixen duent a terme la seva feina, només tenint com a formació la pràctica dins les aules.

Les famílies també estan preocupades perquè degut que l’etapa d’educació infantil no es obligatòria al nostre país, hi ha molt poques escoletes infantils públiques, quasi totes són concertades o privades. Aquest aspecte fa que hi hagi poques places a les escoles públiques i que les famílies que necessiten, a causa de la feina, o només volen que els seus fills acudeixen des de primeres edats a l’escola, hagin de fer un esforç econòmic per tal de poder dur els seus fills a les privades (o concertades), encara que puc dir que la majoria d’ells prefereixen deixar els nens a casa dels avis perquè els hi suposa menys despesa. I per aquests motius, penso que hi hauria d’haver més places públiques per a tots els infants del territori, degut que moltes persones no tenen els recursos suficients per apuntar al seus fills a una escoleta privada que pot costar entre 400 o 500 euros al mes, més i menys, depenent de l’escoleta que sigui.

La societat encara avui dia no s’ha adonat que l’etapa d’educació infantil és més que cuidar i guardar als infants mentre els seus pares fan feina o se’n van de compres. L’educació infantil pretén que els infants creixin com a persones que són, amb l’ajuda de la mestra que els guiarà en els seus descobriments i aprenentatges. Mitjançant totes les activitats proposades o espontànies dels nens, aquests tindran l’oportunitat de conèixer-se i comprendre’s a ells mateixos, a més de tot el que els envolta. 

A mi, com a futura mestra, el que m’interessa d’aquesta etapa és aprendre cóm involucrar a les famílies en el treball que es du a terme dins l’escola, degut que penso que els pares dels infants són el millor suport tan per a mestres com per als mateixos nens, perquè són les persones que més bé coneixen als seus fills i a més, per als infants, són les persones més importants que hi ha al món. I per tot això, han de trobar-se dins l’escola el més sovint possible, acompanyant als nens a alguna excursió, fent activitats, ajudant al mestre a preparar alguna proposta, donant al seva opinió sobre la metodologia o les activitats que es realitzen dins l’escola, etc...

Per a mi són la base per a que els infants es sentin segurs dins l’escola i agafin confiança a l’hora d’explorar i aprendre el seu entorn. Però, el que també m’agradaria destacar és que la participació dels pares dins l’escola pot ser positiva però sempre s’ha de tenir en compte, sobretot la mestra, es que ha de saber posar límits degut que els infants han d’entendre que l’escola és un espai diferent del de la seva casa, i que encara que els seus pares hi poden venir quan els necessiten hi haurà vegades que el millor serà que no intervinguin, degut que no pot ser del tot bo per al desenvolupament dels alumnes.