INNOVACIÓ DOCENT

Alguns mestres pensen que el més fàcil i el més còmode és no fer canvis, degut que prefereixen seguir com sempre. Però ens hem de donar compte de que els canvis són necessaris perquè els ciutadans ho necessitem per sobreviure, degut que el món canvia per segons i la manera de viure de les persones també ho fa.

Com a mestres que serem hem de buscar millors maneres d’actuar dins les escoles amb els infants, hem de sentir-nos segurs per tal de poder plantejar canvis, a més, també com a mestres hem poder reflexionar sobre el que fem a diari dins les aules amb els nostres alumnes, és a dir innovar, perquè com molt bé va dir Steve Jobs “Innovar no es qüestió de diners sinó de persones”.

I per tal d’aconseguir canvis i així innovar, s’han de seguir uns passos: 

• Descongelar: Fer perdre força a les antigues actituds, valors o comportaments, per tal de començar de cero.

• Canviar: És a dir, desenvolupar nous valors, actituds o comportaments.

• Recongelar: Estabilitzar els canvis mitjançant mesures normatives, culturals o de estructura organitzativa.

I les fases per les que passa aquesta innovació són les següents: 

1.- INICIACIÓ: Quan els mestres es donen compte dels canvis que fan falta, per tal de millorar l’escola, i posen en marxa la reflexió, tant individual com conjunta, amb l’objectiu final de fer canvis positius.

2.- IMPLEMENTACIÓ: S’implanten les idees reflexionades per saber de primera mà si són funcionals a l’escola, a més de si estan fent que millori la capacitat organitzativa del centre i l’aprenentatge dels alumnes. 

3.- INSTITUCIONALITZACIÓ: Deixar plasmats els canvis com a manera de funcionament del centre per tal que tots els mestres i les altres institucions tinguin coneixement del canvis fets, els quals s’han convertit en la nova metodologia i forma de vida del centre escolar.

Encara que he de dir que la majoria dels mestres, saben que tots els canvis, ben reflexionats i fets per donar resposta a les necessitats dels infants, es duen a terme per tal de millorar l’educació dels més petits. Però també està comprovat que aquests mestres tenen molta por als canvis, però tots sabem que això és molt normal, perquè qualsevol persona té por a les coses noves, que no coneix. A més, els mestres han se conscients de que tot canvi implica, un procés costós, d’esforços no de diners,  i moltes vegades llarg, d’anades i tornades, d’errades, etc..., però han de tenir l’idea de que quan tot acabi, tant ells com els seus alumnes estaran orgullosos i contents de l’experiència viscuda, i molt més de la millora feta.

Segons l’origen dels canvis que es volen realitzar dins l’escola, en troben dos tipus:

• Interns

Aquest tipus d’innovació vol dir que ha sorgit de la mateixa escola, és a dir, els mateixos mestres han decidit fer canvis a la seva metodologia degut que s’han adonat que els infants ho necessiten i per això seria positiu tant per als alumnes com per als mestres. Un exemple serien totes aquestes escoles que abans treballaven a partir de les creences tradicionals i fa pocs anys tenen una metodologia més constructivista, degut que van adonar-se’n que la millor manera de treballar amb infants era tenint-los en compte durant tot el seu propi procés d’aprenentatge.

• Externs

Això vol dir que els mestres han decidit fer alguns canvis en la seva manera de treballar dins l’escola, degut que per exemple, s’han canviat o creat unes lleis sobre l’educació i ells les han de dur a terme dins les aules amb els infants.

 Per tal que els canvis que es volen dur a terme compleixen els objectius establerts, els mestres han de planificar el treball a realitzar, degut que d’aquesta manera tots ells tindran clar que han de fer i cóm. Per planificar hauran de reflexionar sobre el que feien i el que volen fer al futur, i així poder aconseguir el seu objectiu de millorar tot allò que volen.

 

Els mestres també poden anar fent petits canvis durant el dia a dia per tal de millorar la situació de l’escola, però arribarà un moment que s’hauran de asseure’s i reflexionar amb profunditat sobre la feina feta fins aquell moment, per tal de conèixer quins aspectes cal modificar per tal de millorar la qualitat de vida, tant dels infants com la d’ells, dins les aules. I a partir d’aquestes reflexions, ja podran planificar tot el que vulguin canviar per tal de tenir-ho ben clar i saber en tot moment quins passos seguir.

Però també han de saber els mestres, que a través de tot aquest procés de canvi es poden trobar amb alguns obstacles que han de travessar per aconseguir el seu objectiu final d’innovar per millorar, i aquests poden ser:

• Altres persones que no volen fer canvis perquè es resisteixen a fer coses noves, degut que tenen por a la desestabilització de la seva pròpia identitat.

• La inexperiència d’alguns dels mestres pot crear més inseguretat encara, davant dels canvis.

• Falta de lideratge o que el mateix líder sigui inadequat per al grup.

• La inestabilitat de la plantilla de mestres de l’escola, que fa que no hi hagi una continuïtat amb els canvis, degut que no tots els mestres tenen la mateixa manera de fer feina, ni els mateixos pensaments sobre la manera d’educar.

• Haver d’anar a contrarellotge per aconseguir els objectius establerts, perquè les altres institucions exigeixen que els canvis es facin en un temps determinat, sense la possibilitat d’ampliar el termini i sense tenir en compte cóm pot afectar aquesta “carrera” en la millora, als infants, als mestres, als pares, a l’escola en general.

• Que no hi hagi una connexió directa de la teoria i de la practica, degut que això fa que els mestres no tinguin uns referents concrets alhora de treballar dins les aules, i per això que no sàpiguen de quina manera actuar ni amb quin objectiu fer-ho, en molts de moments de la vida diària a l’escola, perquè les seves idees sobre la manera ensenyar a aprendre no tenen una base teòrica clara.

• Pot ser que els sistema educatiu del nostres país no ens permeti fer segons quins canvis dins l’escola, però també, en molts de casos aquest aspecte és una excusa per no dur a terme els canvis que en realitat són necessaris.

• El tipus de societat en la que es trobi situada l’escola on es vulguin fer canvis és determinant perquè en molts de casos la manera de treballar de les escoles va de la mà de la manera de viure que tenen els ciutadans, encara que a l’actualitat el que estam vivint no és del tot això degut que metodologia de moltes escoles s’ha estancat en lo tradicional però en canvi la societat segueix avançant ràpidament.

Finalment, vull dir que hem de fer les coses sempre amb uns objectius concrets i clars, i que mai ens em de rendir, perquè tots sabem que les coses poden sortir bé o malament però sempre em d’estar allí per intentar-ho i algun dia amb tot el nostre esforç aconseguir el que de veritat volem.

Crec que moltes vegades els nostres professors ens han dit que la teoria esta molt deslligada de la pràctica, degut que la teoria sovint és com una utopia del que s’hauria de fer dins les aules. Però com hem pogut estudiar i algunes de nosaltres veure amb els propis ulls, hi ha alguns països que han aconseguit dur a la pràctica la teoria, i això ens fa reflexionar sobre cóm podem dir que la teoria esta deslliga de la pràctica si hi ha llocs al món on estan totalment unides.

És a dir, em de ser conscients de que la teoria que hem après durant tots aquests anys ens servirà per fer la nostra feina de la millor manera possible i en moltes ocasions ens servirà per saber adaptar-nos a diferents situacions dins les escoles i conèixer que sempre és l’escola qui s’ha d’adaptar als infants no ells a l’escola.