CONCLUSIÓ ASSIGNATURA

Penso que a través d’aquesta assignatura he tornat a treballar molts dels continguts que vaig veure al Cicle d’educació infantil que vaig fer fa tres anys. Encara que puc dir que tots aquests continguts, m’han servit per repassar i per no oblidar-me de perquè estic aquí, per a ser una bona mestra que tingui en compte totes les capacitats dels seus alumnes i els hi doni recursos per desenvolupar-les, a més de fer-los més feliços.

Des de el meu punt de vista l’assignatura està bastant bé, perquè toca diferents aspectes sobre l’educació infantil que moltes de les altres assignatures no han tocat i aquests aspectes són que em tingut  l’oportunitat de poder veure i escoltar diverses experiències reals que es duen a terme a les nostres illes, a través de persones que han vingut a contar-nos la seva experiència amb els infants dins les aules i centre educatius. Totes aquestes xerrades m’han fet reflexionar sobre la típica frase que solen dir els professors: “la teoria no té res a veure amb la pràctica”. Perquè encara que ja coneixia que a altres països es duien a terme tot el que la teoria promou, com per exemple a Itàlia, amb la metodologia de Loris Malaguzzi, o a Finlàndia. Aquest any he pogut comprovar que altres escoles del nostre entorn estan en procés de canvi per tal d'aconseguir que les nostres escoles treballin aspectes funcionals per als alumnes.

Canviant de tema, al principi de curs vaig dir que la línia vermella que no m’agradaria traspassar mai seria la de comparar als infants, perquè desfavoreix els seu desenvolupament integral, degut que pot arribar a provocar que no crequin en ells mateixos. 

Penso que encara que al principi no ho vaig pensar, ara mateix crec que alguna vegada quan estava treballant a una escoleta si que ho vaig fer això de comparar els infants, encara que a un moment concret, degut que un nen es va fer pipi als cançons i un altres estava assegut al wàter, i li vaig dir al que s’havia fet pipi: Mira com en ... fa pipi al wàter, tu també n’has de fer però al wàter. Encara que penso que això no és del tot una comparació sinó que es una manera de fer veure a l’infant que pot fer pipi al wàter i no als calçons.

Parlant del ninot, segons el meu punt de vista segueixo pensant que sóc el número nou degut que encara penso que em queda molt de camí per recórrer i moltes coses i persones de les que aprendre, encara que estic il·lusionada mirant al futur, sense perdre de vista el meu objectiu final, el de ser mestra i fer feliços als infants.

“La educación consiste en enseñar a los hombres, no lo que deben pensar, sino a pensar” (Calvin Goolidge)