ESCOLA ALBERT: BONES PRÀCTIQUES

Els ítems que identifiquen que l’escola de n’Albert és una bona pràctica són:

2.- Atenció a la diversitat. Presència, participació i progrés.

On la inclusió és l’objectiu principal del centre degut que se li dona les mateixes oportunitats a tots els infants d’estar present, de participar i de progressar en els seus coneixements i aprenentatges.

 3.- Temps i espais per a la reflexió.

Els mestres i les famílies tenen temps per a reflexionar sobre el procés del infants, els mestres als claustres pedagògics i les famílies durant les reunions convocades.

6.- Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa. Capacitat d’autocrítica.

Tan els mestres com els infants tenen oportunitats per autoavaluar-se en acabar les feina, per tal de saber que ha funcionat i que no i perquè, i així millorar i arribar a aprendre a ser autocrítics.

8.-Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.

A aquesta escola sabem que els agrupaments són reduïts i heterogenis degut que fan activitats individuals i per parelles, per tal de fomentar la cohesió i la cooperació entre els infants de diferents classes. 

9.- Fomentar la motivació de l’alumnat.

A través de la metodologia de cooperació i cohesió entre infants, mestres i pares, s’aconsegueix que els alumnes estiguin motivats per fer tot tipus d’activitats, tant a casa com a l’escola.

10.-Potenciar l’autonomia de l’alumnat.

Fan activitats sistematitzades per aprendre a cooperar i a treballar de manera autònoma, com ho són les activitats  amb una metodologia  1-2-4. D’aquesta manera els nens aprenen a treballar en diferents tipus d’agrupaments i a tenir autonomia per dur a terme activitats de manera individual.

11.- Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.

L’aprenentatge que pretén que aconsegueixen els infants a l’escola on es troba n’Albert, es aquell que els servirà de base per a saber treballar i conviure en equip, és a dir, volen que aprenguin a treballar amb diversitat de personalitats i metodologies, per tal de tenir la capacitat de poder ajudar i ser ajudats per altres persones molt diferents a elles mateixes.

12.- Centre contextualitzat i vinculat amb l’entorn. Escola oberta a l’entorn. 

Aquest centre fa un treball en xarxa degut que té relació amb els Servies Socials de la comunitat, amb els Instituts de la zona, amb la biblioteca pública, amb les famílies, altres escoles, amb el seu propi barri,... I també dir que és una escola transparent, perquè tot es pot veure i comprovar, degut que no té cap inconvenient en que qualsevol persona que vulgui conèixer la seva escola i la seva manera de treballar ho pugui fer sense cap mena de problema.

13.- Treball cooperatiu dels mestres.

A l’actualitat es reuneixen cada poc temps per reflexionar sobre el que ja s’ha fet i plantejar el que encara s’ha de fer a l’escola, per tal de que tot quedi ben clar i no hi hagi cap tipus de confusió, alhora de plantejar les activitats i propostes dins les aules amb els infants.

15.- Fomentar el treball cooperatiu entre l’alumnat.

Per tal de fomentar aquest treball en equip els mestres van decidir que les millors maneres eren les següents:

• Amics especials.

• Activitat sistematitzada 1-2-4.

• Aules germanes. 

          16.- Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant.

A través de les diverses maneres de treballar en equip, que ja he explicat abans, els infants poden potenciar les seves capacitats i fortaleses degut que ajuden als seus companys en allò que saben, i quan ells no saben alguna cosa el seu company els ajuda a ells, fent així que es potenciïn les capacitats de manera recíproca.

18.- Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança i respecte.

Mitjançant la metodologia d’aprenentatge cooperatiu hi ha un bon clima dins les aules, i en general dins l’escola i el seu entorn, perquè ningú se sent exclòs, degut que cada persona té un paper important dintre de la comunitat educativa.

19.- Escolta i mirada activa cap a l’alumnat.

Es té en compte sempre els interessos i les peculiaritats de cada un dels infants, degut que qui decideix com es fan les coses són els mateixos alumnes, i per això és una escola inclusiva, perquè escolta a tots els infants per igual i dona les mateixes oportunitats a tothom.

20.- Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.

Tenen en compte que els nens són els protagonistes dels seus propis aprenentatges i que per a que ells mateixos es desenvolupin han de dur a terme les activitats d'una manera vivencial, com ho són les activitats de cooperació i cohesió grupal i dual, i les autoavaluacions que fan que en acabar cada una de les activitats, per tal d’anar millorant cada vegada i creant així els seus propis aprenentatges.

21.- Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica.

L’equip educatiu es reuneix cada poc temps per tal de reflexionar sobre la feina feta durant el dia a dia, amb l’objectiu d’avaluar-se i anar millorant cada vegada més i més la seva pràctica dins les aules amb els infants. A més, n’Albert també ens va comentar que els mestres fan cursos i jornades per tal de millorar en la seva professió .

23.- Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.

A través de la metodologia d’aprenentatge cooperatiu, els infants aprenen a solucionar els seus conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió tant individual com conjunta.

24.- Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i obertes al canvi.

Els objectius del centre estan molt clars i són tractar a tots els infants per igual i fer-los aprendre a cooperar amb les altres persones del seu voltant. Les propostes educatives d’aprendre a través de la cooperació, fan que els infants puguin a aprendre coses funcionals, com ho és treballar en equip en parelles, etc. I també dir que aquestes propostes estan obertes a canvis degut tant els infants com el mestres poden fer qualsevol canvi que impliqui una millora.

25.- Vincles afectius i positius amb l’alumnat.

Degut que tots els mestres donen les mateixes oportunitats als seus alumnes per tal de que es desenvolupin, el que fa que ells es sentin tractats d’una manera igualitària i per això es sentin respectats i estimats.

 26.- Fonamentació teòrica al darrere.

A través de molts d’estudis s’ha comprovat que l’escola inclusiva afavoreix a tots els alumnes i que fa que la relació entre ells sigui més natural i sana. I l’aprenentatge cooperatiu també esta comprovat que implica que les persones sàpiguen relacionar-se millor i tinguin una vida més plena i una ment més oberta.

28.- Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.

Aquesta escola té en compte totes les opinions per igual, la de les famílies, el barri, els serveis del barri, els alumnes, els mestres... amb l’objectiu final de fer que tothom participi de l’educació dels infants que seran el nostre futur.

29.- Conèixer i participar de la identitat i organització del centre.

N’Albert ens va comentar que tant l’escola com els serveis del barri es tenien en compte les seves opinions, per exemple els infants opinaven sobre la distribució del parc del seu barri i les famílies per exemple opinaven sobre la metodologia que es seguia al centre. Això fa que tothom participi de la identitat i de l’organització de l’escola, sobretot les famílies.

31.- El procés de canvi té importància.

El canvi és important perquè aquesta escola ha aconseguit arribar a on és ara mateix graciés a un gran canvi consensuat per tot l’equip educatiu del centre. A més, saben que el canvi significa innovació i que aquest s’aconsegueix reflexionant i avaluant.

33.-Ha de ser documentada.

El que ens va ensenyar n’Albert, vídeos, fotografies, power points, la mateixa xerrada, és la documentació que podem veure sobre la manera de treballar d’aquest centre.

34.- Tenen en compte el procés de l’alumnat i no sols el resultat.

Degut que tots les activitats que realitzen són procedimentals i a més en acabar cada tasca han d’emplenar una rubrica d’autoavaluació per tal que puguin adonar-se’n del que han de millorar i del que han fet bé.

35.- Autoavaluació del professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en propostes de millora.

Cada poc temps els mestres és fan una autoavaluació per tal de poder anar millorant la seva pràctica poc a poc, reflexionant sobre la feina que han fet.

36.- Dissenys educatius reptadors, fonamentats i atractius.

La metodologia escollida per l’equip educatiu des de el principi del canvi ha estat una forma atractiva de plantejar als infants una manera diferent de dur a terme activitats dins les aules.

Concloent, voldria dir que la conferència de n’Albert va se molt interesant degut que ens va explicar moltes coses sobre la seva escola i la seva manera de treballar. A més, he pogut donar-me de que per fer una bona pràctica a una escola no fa falta complir tots els ítems que hem establert sinó que amb molts d’ells ja podem dir que el que es du a terme es una pràctica que afavoreix el desenvolupament integral de tots els alumnes del centre.