AUTOAVALUACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

1.- ÉS AUTÒNOM EN L’APRENENTATGE

Durant aquest semestre he tingut que realitzar molta feina autònomament degut que les entrades de blog les havia de fer a casa i havia de buscar informació, a més dels apunts de classe, a internet i a llibres per crear el documental sobre l’experimentació i exploració.

A més a través de moltes de les entrades de blog sobretot les que havia de contar la meva experiència i els meus pensaments sobre l’assignatura i en general, sobre la professió de mestre, he tingut que reflexionar molt i plasmar les meves idees i pensaments a cada una de les entrades que he escrit.

Al principi del semestre vaig estar mirant alguns dels blogs de les meves companyes d’Eivissa però moltes d’elles encara no tenien quasi res escrit, així que ja no en vaig mirar més, excepte el dia que la nostra professora Carme, ens va suggerir que li donéssim una ullada a un dels blogs d’una de les estudiants que estaven fent les pràctiques per tal d’enriquir-nos amb tot el que ella plasmava al seu blog personal.

La veritat és que aquest semestre degut que tenia les practiques de 0-3 convalidades perquè les vaig fer fa tres anys al Cicle formatiu de grau superior, les meves entrades de blog les he fet reflexionant a vegades sobre les pràctiques que vaig realitzar i sobre l’experiència que tinc de fer feina amb infants a algunes escoletes de l’illa, on realment, degut que són privades, la tòria que nosaltres hem i estam estudiant no es du a la pràctica, perquè moltes d’aquestes només miren en satisfer les necessitats dels pares i no dels mateixos infants.

2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D’APRENENTATGE

En una de les primeres entrades del meu blog, vaig haver de fer la tasca de conèixer quines eren les competències que hauria de tenir un “bon” mestre i quines creia que ja tenia o que em faltaven per aconseguir a mi. Aquesta entrada em va servir molt per reflexionar, perquè jo penso sincerament que moltes de les competències ja les posseeixo però el que de veritat em fa falta és portar-les a la pràctica amb els infants.

Voldria comentar que durant el temps que vaig estar fent pràctiques i els mesos que he estat fent feina a algunes escoletes privades, m’han servit per adonar-me’n de que aquestes no tenen en compte quasi les necessitats d’exploració i desenvolupament dels infants, perquè consideren més important satisfer les seves necessitats fisiològiques. Jo he pogut comprovar com moltes de les activitats que se’ls proposen als infants no estan mica adaptades a la seva edat i les acaben fent les mateixes educadores, per tal que els pares dels nens pensin que ho han fet els seus fills. I tot això m’ha fet donar-me compte de que els infants haurien de ser la part essencial perquè estem parlant de la seva educació, del seu desenvolupament, i per això hauríem de d’escoltar-los i potenciar les seves capacitats al màxim.

En general, a moltes de les entrades que he escrit, crec que he plasmat alguns aspectes que no m’agradaria arribar a fer mai, degut que seria negatiu per als nens , com pot ser creuar la meva línia vermella, però que també vull dir que a vegades ho fem sense pensar, encara que sabem que ho hem d’evitar. I també he parlat de que el que penso que necessito per millorar és aprendre de la pràctica perquè des de el meu punt de vista aquesta és la manera més adequada d’entendre les coses.

A l’actualitat tinc algunes preguntes perquè crec que en aquests estudis hi ha molta teoria però el que penso que ens fa falta és molta més pràctica de la que tenim, degut que no ens estem preparant per treballar amb diners o amb papers, sinó que ho fem per ajudar a desenvolupar-se a persones que seran el nostre futur, i que per això ho hem de fer el millor possible. I tinc molt clar que en aquesta professió la formació no s’acaba mai perquè la societat canvia contínuament i les necessitats de les persones també.

Des de el meu punt de vista penso que no he recollit gaire bé quasi ningun dels meus dubtes i dilemes en el que es refereix al treball dins l’aula, be, si que n’he plasmat alguns dins de l’entrada on havia de reflexionar sobre l’educació a l’actualitat , on vaig reflexionar sobre els interessos generalitzats de les escoletes, i que moltes d’aquestes no pensen en el que realment volen aprendre els infants.

Durant tot el semestre he hagut d’argumentar la majoria de les meves entrades degut que havia d’explicar molts aspectes importants a destacar dins de cada una d’elles. A més, també he tingut que reflexionar sobre els meus propis errors i cercar maneres de millorar en la meva actuació professional, com per exemple en l’entrada on parlo de que vaig traspassar la línia vermella que vaig esmentar al principi que no m’agradaria mai traspassar, però d’aquesta manera s’aprèn, reflexionant i prenent consciencia de tot el que un mateix fa.

3.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL

Degut que ja faig fer les pràctiques fa uns anys no he pogut observar molts dels aspectes que hem estat treballant, però si que ho vaig poder veure quan les vaig realitzar i durant els mesos que he fet feina a escoletes, encara que no he plasmat gaires coses, degut que les experiències no tenien molt a veure amb la pràctica que nosaltres estem estudiant ara mateix, sinó que la metodologia és més “tradicional”, és a dir, si que puc dir que feien activitats d’exploració i experimentació però el més important era cobrir les necessitats fisiològiques de tots els infants.

Durant aquest semestre que he tingut que anar a fer feina alguns dies a una escoleta i ha sigut aquí on m'he adonat del que de veritat tenen en compte moltes de les escoletes, i és el que he comentat abans, les necessitats fisiològiques, i això m’ha fet reflexionar i fer-me preguntes a mi mateixa de perquè no ho fan “bé”, és a dir, perquè no tenen en compte els ritmes i les necessitats de desenvolupament dels infants.

4.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE ELS PROCESSOS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

En diverses entrades sobretot les que he plasmat les xerrades dels diferents mestres que han vingut a visitar-nos, he intentat esclarir el perquè duen a terme les pràctiques educatives que ells comenten, fent una reflexió dels aspectes bons i no tan bons de la mateixa pràctica.

A més, a un dels seminaris vam realitzar un llistat de bones pràctiques, de les quals moltes d’elles les haurien de complir les escoles per tal d’oferir als infants la millor educació per a poder-se desenvolupar de la manera més positiva possible. 

I també he pogut fer algunes hipòtesis de perquè els mestres tenen por als canvis per innovar les seves escoles, és a dir, per innovar en l’educació dels infants. Perquè en realitat, sabem que hi pot haver molts factors que obstaculitzin els canvis però penso que el més important per tal d’innovar es que els mestres n’estiguin convençuts i que tinguin molta força de voluntat per tal de dur-los a terme fins que funcionin.

Finalment, m’agradaria dir que la meva opinió es que he adquirit moltes de les competències que em demanava l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa d’aquest tercer any de carrera, i que estic molt contenta d’haver reflexionat tant sobre la meva futura professió i de les meves experiències passades, degut que he pogut donar-me compte de de que els mestres haurien de veure l’educació des d’una perspectiva totalment centrada en els interessos i les necessitats dels infants, i tenint com a únic objectiu que aquests nens tinguessin l’oportunitat de poder-se desenvolupar d’una manera integral.