miércoles, 9 de abril de 2014

LA INTERACCIÓ I L' ÈTICA DELS INFANTS




La meva opinió es que els infants de menys de tres anys si que posseeixen la capacitat d’interactuar amb els altres infants de manera que també saben adonar-se’n quan una persona ho està passant malament i tenir la capacitat de fer-la sentir millor, com ho he pogut llegir en les petites històries d’aquest text sobre nens d’educació infantil. 

A més, penso que per tal de que el mestre o la mestra pugui conèixer millor als infants i la seva pròpia manera de fer dins l’aula, ha de fer un treball d’observació, transcripció de les diverses situacions sorgides durant el dia a dia i reflexionar-hi per tal de poder millorar com a docent i així aconseguir veure aquesta autèntica interacció que sorgeix entre els infants petits. 

Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció llegint el text, es que sempre hem de deixar que els infants solucionin els conflictes per ells mateixos, de tal manera que tinguin l’oportunitat de créixer i madurar a través de les seves pròpies experiències, tant si són bones com “dolentes”. Encara que també he pogut llegir que si fa falta el mestre pot intervenir, però sempre tenint en compte a tots els infants, és a dir, no ha de fer de jutge sinó més bé ha de saber trobar un futur que resulti satisfactori per a tots els alumnes.

Per acabar, un aspecte molt important que m’agradaria destacar del text és que el mestre ha de saber posar les paraules adequades a totes les accions i als sentiments dels seus alumnes, perquè encara no tenen el vocabulari desenvolupat, i d’aquesta manera els infants podran reconèixer i reflexionar sobre les seves pròpies accions i les dels altres, a més de començar a comprendre que tot es pot expressar a través de les paraules. I destacar també, que l’evolució dels nens depèn molt de tot allò que els envolti durant els primers anys, i per aquest motiu els adults em d’ajudar-los a conèixer tot el que els envolta, és a dir, em de guiar-los per tal de que es relacionin amb el seu món.



lunes, 7 de abril de 2014

XERRADA MERCÈ ADROVER




Des de que va començar a fer feina al sector de l’educació, que es per el que ella va estudiar, sempre havia intentat dur a terme projectes, o el que ella creia que eren projectes. Però, amb l’experiència que ha anat adquirint durant els anys se n’ha adonat que el que ella intentava fer no eren del tot projectes, perquè no acabaven de tenir com a punt de partida els interessos dels infants, sinó que eren els temes que ella pensaven que eren interessants per als alumnes.
 
Es va adonar de que per poder dur a terme un projecte que els interesses als infants i que ells mateixos tinguessin l’oportunitat de descobrir i conèixer coses del món en el que viuen, sempre amb el suport de l’adult de referencia, havia d’escoltar-los i observar-los, degut que des d’aquí ha de partir tot el que té a veure amb la seva educació.

Aquesta mestra planteja els seus projectes de la manera més comú, és a dir, a qualsevol moment pot sorgir una pregunta que els interessi resoldre als mateixos infants, encara que com deia ella hi ha preguntes que es poden contestar en només un dia degut que són preguntes que es poden respondre sortint de classe i observant, o simplement fer aquesta pregunta a algun adult. Però n’hi ha d’altres que per tal d’arribar a una vertadera “conclusió”, hauran de buscar informació, investigar, pensar, reflexionar, conversar, etc.

I després d’haver arribat a la resposta, si es que n’hi havia una concreta, perquè també pot ser que quedi la pregunta oberta i s’hagin de fer altres preguntes per tal de respondre-la. Ella feia una recapitulació del que s’havia descobert i del que els faltava encara per descobrir. Aquesta els oferia als infants diverses opcions per tal de fer aquest resum del que s’ha fet durant el procés i a on s’ha arribat, encara que després els alumnes en proposaven unes altres (murals amb fotografies, línies de temps amb dibuixos i fotografies, exposició dels descobriments o experiments realitzats als familiars, escriuen les preguntes noves que han sorgit, dibuixen el que han viscut ...).

També ens va comentar, que a ella li funciona molt bé transcriure tot el que diuen els alumnes durant les classes, degut que a través d’aquestes conversacions poden sorgir temes que de veritat els interessa investigar durant el següent projecte que realitzin, i ella mateixa amb l’ajuda d’aquestes transcripcions pot anar guiant-los perquè escullin preguntes que els faci reflexionar sobre temes que els envolten, és a dir de la vida real.

Alguns dels temes sobre els que ella i els seus alumnes varen investigar varen ser: La por, encara que va sorgit degut que varen començar a investigar sobre els núvols i varen acabar per tenir interès en aquest tema. També can investigar sobre el cor humà, degut que una de les seves alumnes va dibuixar un cor a la pissarra i a tots els altres nens els va cridar l’atenció de perquè es dibuixava el cor així si en realitat no era d’aquella forma.

Com a conclusió, em vaig donar compte de que tots necessitem la pràctica per tal de donar-nos compte de quina és la millor forma de fer les coses, degut que aquesta mestra va haver d’equivocar-se moltes vegades abans de tenir clar el que de veritat volia fer dins la seva aula.
També m’agradaria dir que na Mercè Adrover va propiciar que la seva feina tingués la finalitat principal de satisfer la curiositat dels seus alumnes, degut que va aprendre a ser una mestra que escoltava als infants, que els motivava per aprendre, que els hi donava les eines que necessitaven, però el més important es que veia als seus alumnes com persones que tenien unes capacitats immenses per pensar i així aprendre per ells mateixos.


L’essencial és que l’infant descobreixi les coses per ell mateix. Tot el que obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un saber molt diferent d’aquell que aconsegueix quan se li donen les respostes  Emmi Pikler


miércoles, 26 de marzo de 2014

ANÀLISI DEL BLOG D’UNA MESTRA




 La mestra d’aquest blog (http://juanimaestrainfantil.blogspot.com.es/) té com fonaments teòrics els de l’escola tradicional, on tots els infants són sers passius, els que tenen el saber són els mestres i on la finalitat última dels alumnes és la de retenir i repetir informació, sense saber el seu significat ni valor per a la vida. És a dir, té una concepció dels infants de persones que no tenen la capacitat de decidir que es el que volen fer en cada moment, degut que totes les creacions que aquesta mestra ha penjat a l’entrada són iguals, no hi ha diferencies entre unes i altres. Penso que la majoria de vegades voler que tots els infants de la nostra aula facin el mateix al mateix temps, és absurd, perquè com ja sabem cada infant té la seva pròpia personalitat, i per això les seves pròpies característiques. Les quals, fan que sigui impossible que tots ells acabin al mateix temps la tasca i que a més realitzin el mateix, sense tenir l’oportunitat de poder deixar lliure la seva imaginació i poder fer el que de veritat senten en aquell moment concret.

Aquesta mestra planteja una sèrie d’activitat que sobretot són pintar una sèrie de fitxes on hi ha el dibuix ja fet. Amb això els infants no deixen volar la seva imaginació, sinó que només es limiten a no sortir-se de la línia. A través d’aquest tipus d’activitats la mestra reflexa que no té cap interès en que els infants imaginin i facin servir la seva creativitat per crear un dibuix propi i amb sentiments. Quan la mestra els hi ofereix aquest dibuixos impresos, els infants creuen que aquests són millors que els propis, però això es degut a que aquests són perfectes perquè estan creats per màquines i no per persones com ho són ells, i per aquest motiu no transmeten cap tipus de sentiment ni emoció.

La meva opinió es que els infants han de tenir l’oportunitat de poder expressar-se, sigui de la manera que sigui, encara que sempre han de tenir uns límits. Han de poder experimentar amb tot el seu cos per tal de conèixer tot el que els envolta. Tot el material o activitats que restringeixin aquest descobriment de la seva realitat, no els fa cap bé per a les seves idees, degut que les experiències que els hi ofereixen són de coses perfectes, les qual no existeixen, i això fa que pensin que les coses que creen ells no són vàlides, sent un greu erros degut que SEMPRE són millors les creacions fetes amb sentiment i amb la intenció de conèixer-se a ells mateixos i al món que els envolta. Penso que les mestres han de tenir més en compte als infants i no tant les seves produccions.

Per exemple una activitat que substituiria a la fitxa per pintar de l’estiu, seria realitzar una sortida a la platja amb tots els infants per tal de fer-los veure que ja fa calor, ja podem dur roba més fresca, ens podem banyar, jugar amb la sorra, ... o també, si no es poguessin realitzar sortides a l’exterior, es podria fer una activitat dins l’aula, demanant la col·laboració de les famílies per a que duguessin objectes que els recordin a l’estiu, com poden ser unes ulleres de bussejar, una pilota, una pala i un poal per jugar amb la sorra, ... i les mestres recrearien a l’aula o al pati una platja, amb una zona de sorra, una amb una piscina recreant l’aigua del mar, petxines i pedretes a la sorra..., per tal que els infants poguessin experimentar amb tot el que té a veure amb l’estiu i la calor. I dins de cada una d’aquestes activitats, tant de la sortida com la de la recreació de la platja a l’escola, les mestres podrien preparar diverses activitats per tal que els infants experimentessin amb diferents materials (cubs de gel de diferents colores, perquè pintin sobre un paper continu, fent un mural o fer unes brotxetes de fruites i xocolata, etc...)
I una altra activitat que substituiria a que tots els infants facin el mateix dibuix, seria donar-los una idea principal i que després ells poguessin dibuixar el que ells vulguin en aquell moment, amb cap tipus de presa. Un exemple seria el de fer aquest dibuix després de l’excursió a la platja o en acabar qualsevol activitats relacionada amb l’estiu, dient-los que dibuixin el que hem estat fent. I d’aquesta manera la mestra aconsegueix que els nens reflexionin sobre tot el que han estat fent i cada infant pot dibuixar, és a dir expressar, el que de veritat sent en aquell moment, fent així que tots els dibuixos siguin diferents.

Com a conclusió, voldria explicar perquè he decidit triar aquest blog tan tradicional. Penso que es molt enriquidor llegir alguns d’aquest blogs perquè fan que et donis compte del que MAI has de fer dins d’una aula, degut que els resultats a curt termini serien bons, però a llarg termini s’ha demostrat que aquesta metodologia tradicional no afavoreix, per res, la capacitat de raonament de les persones, degut que les fa passar a totes per el mateix embut, sense tenir en compte les seves pròpies característiques.

viernes, 21 de marzo de 2014

T'ATREVEIXES A SOMIAR?



Aquest és un vídeo que ens va mostrar la mestra a classe, personalment em va fer reflexionar sobre la nostra vida, els nostres desitjos, els nostre passat, present, futur, els nostres pensaments, etc.







L’idea principal que he extret del vídeo és que TOTS em de LLUITAR PER ACONSEGUIR ELS NOSTRES SOMNIS... PERQUE SINÒ HO FEIM NOSALTRES MATEIXOS, QUI HO FARÀ?

XERRADA JANA SUAU (ESCOLETA ELS MOLINS)



Fa uns dies ens va venir a visitar na Jana Suau, una al·lota que va estudiar magisteri d’Educació Primària, i que ara mateix és la coordinadora de l’Escoleta els Molins a Mallorca.

Per tal d’estructurar tota la informació que ens va facilitar, extraure tot els indicadors que fan veure que la seva escoleta du a terme una pràctica de qualitat:

  • L’Equip Educatiu pren les decisions de manera conjunta i coordinada.  
  • Tot el personal que hi fa feina tenen la mateixa idea pedagògica per tal de posar en pràctica el projecte educatiu que tenen entre les mans, és a dir, com molt bé va dir ella, tots segueixen el mateix camí, amb l’únic objectiu de fer que els infants coneguin el món que els envolta.
  • L’Equip Educatiu es reuneix cada setmana per conversar sobre algun tema concret, per decidir que es farà la setmana següent, preparar alguna activitat, donar idees sobre alguna nova proposta, etc.
  • L’Equip Educatiu té una actitud compromesa i oberta.
  • L’Equip Educatiu duen a terme un treball emocional personal, per tal de transmetre als infants que les emocions són el més important per arribar a ser unes persones estables i felices.
  • La pedagoga de l’equip ajuda a tot el personal de l’escoleta a reflexionar sobre les seves actuacions amb els més petits, amb la finalitat de poder anar millorant la seva pràctica diàriament.
  • Totes les mestres, per tal de posar-se al lloc dels seus alumnes, també realitzen les activitats que proposen als ambients.
  • L’escoleta convida a professionals de l’educació, com va ser una de les redactores de de la revista “Guix”, amb l’objectiu de que gràcies a la seva experiència pugui guiar a les docents a crear una escola cada vegada millor i millor.
  • Les docents tenen com a referents:

o   Loris Malaguzzi. Tenint així una escola familiar i propera.
o   Emmy Pikler. Sabent la importància dels primers moviments dels nadons.
o   Mauricio Wild. Reconeixent que són les edats més importants per al desenvolupament integral de les persones, a més , de que els professionals han de saber les qualitats generals de cada etapa dels infants, encara que sempre tenint en compte les peculiaritats de cada persona. A més de saber respectar els ritmes individuals de cada un dels nens.
o   Montessori. Tenint com a material base, el natural el reciclat, és a dir el no estructurat.
o   Waldorf. La importància de la imitació i l’art com a mitjans d’aprenentatge.
o   Experiències de les altres escoles infantils, que ens serveixen per adonar-nos dels aspectes que funcionen o no dins de l’escola infantil.
  • La metodologia que es segueix és la dels Ambients d’aprenentatge:

o   Els Ambients es duen a terme tres vegades a la setmana.
o   Quan sona la música els mestres obrin les portes de les aules i els alumnes poden anar a l’ambient que els agradi més.
o   L’adult acompanya als alumnes en tot moment. Sempre es troba a certa distancia per no intervenir en els moments que no sigui necessari, sinó només quan els infants ho demanin.
o   L’entorn és relaxat, el qual s’aconsegueix gràcies a la reflexió que fa tot l’Equip Educatiu i amb l’oferiment de material adequat als nens.
o   Surten fora de l’aula, els ambients estan organitzats als passadissos de l’escola.
o   L’infant és el protagonista dels seus propis aprenentatges.
o   La mestra els acompanya i els observa, a més d’interactuar amb els seus alumnes quan ells ho demanen.
o   El material és no estructurat (natura/reciclat).
o   Diferents ambients que es van canviant segons les preferències dels alumnes, alguns dels quals són: l’ambient de les construccions (suros, rotllos de paper de wàter de diferents mides, trosso de fusta, arco iris de Montessori, etc.), la cuina (fan el joc simbòlic), de les fosques (taula de llum, etc.) i l’ambient del moviment (taulell de fusta per fer escalada, mòduls de psicomotricitat, piscina de bolles, pilotes grans, taules, tobogan, matalassos, etc.).
o   A l’aula dels nadons, es tenen un altre tipus de materials, més específics per les seves edats: pots amb diferents materials, cistella dels tresors, matalàs amb una hamaca, un mirall, etc. Encara que a més tenen també el passadís obert perquè puguin anar o ells prefereixin.
o   L’Equip docent a les reunions setmanals reflexiona sobre com van els ambients que s’han proposat, i si fa falta fan canvis per tal de captar l’atenció dels infants i puguin descobrir i experimentar per ells mateixos.


  • A diari es tenen en compte les vivències pròpies de cada uns dels infants.
  • Entenen com a infants aquest que és capaç.
  • Tenen com a concepte d’adult, aquell que acompanya als seus alumnes.
  • Els infants  l’hora de dinar posen ells mateixos la taula.
  • Els alumnes tenen accés a la cuina.
  • El Projecte Pedagògic de l’escola està plasmat a través de fotografies i petites explicacions a una carpeta, perquè totes les persones que vulguin informar-se sobre aquest, tinguin l’oportunitat de fer-ho.
  • Dos dies a la setmana fan sortides al barri i al pati, per tal de gaudir i conèixer el que el envolta, més enllà de l’escoleta.

Como a conclusió i opinió personal, m’agradaria dir que a la xerrada de na Jana va ser interesant veure com moltes dels aspectes que nosaltres estam estudiant ara mateix, es duen a terme a algunes escoles de les illes. La metodologia que fan servir a aquesta escoleta és innovadora al nostres país i penso que és bastant positiva per al desenvolupament de tots els infants, degut que el primer que es té en compte són els pensaments dels més petits i d’aquí es conforma la manera de treballar de totes les persones que fan feina a l’escola.